dijous, 28 de febrer del 2013

M'HA TOCAT A MI....

El novembre passat vaig anar a fer la revisió de cada any al ginecòleg, em va detectar un bulto al pit dret, al cap de dos dies em feien mamografia, biopsia i ressonància magnètica. Vaig esperar una setmana a saber els resultats. Aquella setmana vaig ser positiva i vaig mantenir l'esperança que només seria una bola de greix, alguna cosa benigne, tot i que hi havia moments de tot, no hi ha res com l'incertesa.

L' hora fatídica va arribar quan el Dr em va trucar per dir-me que era un tumor maligne. S'em va caure el món a sobre, no m'ho podia creure, com em podia passar a mi? ho havia i encara ho visc de molt aprop amb la meva mare, que fa 20 anys que té cancers.

Aquella nit vaig dormir malament, però em vaig llevar pensant que havia de fer el cor fort i tirar endavant. Que no hi havia volta, que no podia fer res més, sinó tirar endavant i fer tot el que em deien els metges. Que la meva feina seria estar bé psicològicament, i estar positiva sempre, com la mama havia estat.

Em van operar i em van treure tot el pit dret i molts ganglis, tenia bastant afectació. Va anar super bé.  La recuperació post operatòria va ser total.

Ara estic fent el tractament de quimioteràpia, ja en porto 3 sessions, i de moment, a part de la primera setmana que estic més cansada i amb algun mareig. Les altres em dedico a fer exercici físic.

El que més  difícil va ser per a mi, va ser la caiguda del cabell. Va ser un xoc total per a mi. Ara vaig amb mocador, gorro, perruca...

La vida és una lluita, i l'hem de fer dia a dia, algunes vegades caiem, però ens hem de tornar a aixecar.