CAMINANT PEL COSTAT DEL MAR

Quan vaig a LLançà m’agrada anar caminant fins a la platja de Garbet, seguint el camí de ronda. Diumenge al matí vaig sortir de la platja del Port de LLançà, a on ja està marcada la GR. Em vaig dirigir a la picina natural, un tros de mar envoltat de roques, i així vaig seguint fins la platja de Grifeu, una de les poques platges de sorra que té la zona i que sempre està plena de gent.

Deprès camines un tros petit de carretera que et porta a la zona del Cap Ras, que a mi m’encanta perquè és molt verge. LLavors puges pendent amunt i veus un paisatge molt rocós, espectacular..... continues fins a la platja de les Assutzenes i a la platja del Borró (nudista), a on no hi havia encara ningú. I l'última etapa d'1.5 km per arribar a la platja de Garbet.

Aquesta foto és agafada des de dalt de la platja de les Assutzenes. Aquesta barraca sempre m'ha agradat. Al fons Garbet, una platja gran, tranquil.la i plena de pedres.

Caminant pel costat del mar, només em venien pensaments positius. Si t'agrada caminar, i ho fas envoltat de la natura, és una molt bona teràpia.

REMEMBER

Divendres passat vaig anar a sopar amb els meus companys de l’escola, amb ells vaig compartir els 8 cursos d’EGB, de primer a vuitè. Vam acabar aquest útim curs fa 26 anys, i ens trobem cada any un divendres del maig a l’emblemàtic bar Sport d’Olot per desprès anar a un resturant a fer un bon sopar i una llarga sobretaula. I potser som la meitat que acabem la nit en un pub del centre.

Vam anar al Petit Plançó, una escola catalanista en aquella época, que tenia un projecte d’educació innovador que altres escoles no tenien. Nosaltres estem molt orgullosos de la nostra escola, i aquest orgull no l’amaguem i el manifestem sempre que podem. Aquest any estem tots convidats a celebrar el 40 anys de la institució, el próxim dia 13 de juny. Segurament hi aniré i tinc ganes de mostrar-li al meu fill: pujarem a les aules, li explicaré que havia passat per totes elles. Ho veuré tot molt petit. I per uns moments tornaré a la meva infància.


Espero que aquests sopars els continuem fent sempre, així vas veient, encara que sigui una vegada l’any, els teus companys d’escola que t’expliquen com els va la vida i els tornes a sentir una mica aprop.
Divendres ens van portar el pastís amb la foto que teniu a dalt tothom va quedar ben alucinat. A mi em va costar molt trobar-me, estic mig amagada. Durant els 8 anys vam ser la classe dels esquirols, nom que vam triar a primer de bàsica.