dilluns, 30 de març del 2009

GRAN TORINO

Seguint el consell d'un amic, que em va dir "vés a veure-la, que a tu segur que t'agradarà", divendres vaig anar al cinema a veure GRAN TORINO. L'última pel.lícula d'en Clint Eastwood, en la qual fa d'actor i director.



Eastwood porta molts anys en el món del cinema, la majoria de les seves pel.lícules, principalment les primeres eren de les anomenades spaguetti western, a on feia de tipus dur i sense pietat.

Em va començar a sorpendre , quan va protagonitzar junt amb Meryl Streep, ELS PONTS DE MADISON COUNTRY. Em va canviar totalment la totalment la seva imatge. Aquí era un home tendre, romàntic, humà...

I és que darrera la façana dura de l'actor i director, s'amaga un humanisme que transmet a les seves últimes pel.lícules, transmet uns valors com pocs ho saben fer. Ho podem comprovar a MYSTIC RIVER o MILLION DOLAR BABY.

Us animo anar a veure GRAN TORINO. Només diré que tracta el tema de la immigració, del contacte entre cultures, i sobretot de sentiments. Fins i tot als més sensibles potser que se us humitegin els ulls en algun moment.

dimarts, 24 de març del 2009

SORTIDA ALS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ

Diumenge passat un grup de pares i nens de P4 de l'escola de Domeny de Girona vam anar als aiguamolls de l'Empordà, a Sant Pere Pescador. Hi havien uns 20 nens de 4 i 5 anys. Imagineu-vos la cridòria que hi havia pels camins de la ruta 1 i 2 del parc natural. La majoria corrent i cridant, estaven ben esverats. I de retruc també devien esverar als ocells, dic això perquè en vaig veure pocs, algú va dir "avui els ocells emigraran al seu país". I com expliques als nostres fills que han de fer silenci, tal com diu un rètol a l'inici del camí?




Vam arribar fins a unes torres, pujant les típiques escales de cargol, amb la particularitat que a cada graó hi havia dibuixada la petjada d'un ocell amb el seu nom escrit. Un cop a dalt podies gaudir de la vista de la badia de Roses en un dia clar i assolellat, amb una mica de vent, aquest no pot faltar a les comarca de l'Empordà.

Més tard vam anar fins la platja, a on els nens es van descalçar, es van arremangar els pantalons i van posar els peus al mar, ben emocionats.

Altra vegada tornant pels camins del parc li vaig preguntar a en Pau què vol dir "aiguamoll" i em va respondre alguna cosa com "mullar l'aigua".

En alguns moments, pensava que algun nen cauria en aquelles aigües verdes i fangoses. Però, per sort no va passar res, i vam acabar la tarda molt bé i sense cap incident. Tots ben cansats i contents

dilluns, 16 de març del 2009

SUQUET A LLANÇÀ

Des de ben petita, sempre he passat els estius al Port de LLançà. El metge va recomanar als meus pares que per la meva discapacitat física, m'anirien bé banys de sol i aigua. I des de llavors que hi hem anat sempre. Fins i tot la meva mare hi va tenir una botiga d'esports durant uns 30 anys, que l'obria de setmana santa al setembre.


LLançà és una població molt tranquil.la, fins i tot a l'estiu. Mai hi ha hagut una massificació de persones. He de dir que jo m´hi he arribat a aburrir quan hi he passat llargues temporades. Els meus pares tenen el pis davant del mar i la veritat és un plaer mirar-lo, a qualsevol hora del dia.

Recordo una vegada que va venir un amic slovac a passar-hi una setmana, estàvem asseguts a la terrassa i em va dir "is it the paradise". El meu amic no havia vist gaire vegades el mar.

Fa uns 8 anys, més o menys, per aquestes dates, amb la colla d'amics, anem a LLançà a menjar suquet. La Montse és la cuinera oficial, i els altres l'anem ajudant amb tot el que podem: pelar patates, fer la picada...

Dissabte passat ens vam menjar un suquet boníssim: rap, lluç, escòrpora i patates, acompanyat d'un bon vi blanc.

Fer aquest àpat acompanyat dels teus amics, amb els quals hi tens molta confiança i davant dels quals no et fa vergonya res, va ser tot un plaer i espero que ho puguem anar repetint cada any. LLàstima que ara s'em tanquen els ulls ben aviat i no aguanto les sobretaules de sopar fins tard, què hi farem?

divendres, 6 de març del 2009

¿ Y me llamas a mi "de color"?

Anónimo africano:

Cuando nazco, soy negro
Cuando crezco, soy negro
Cuando tomo el sol, soy negro
Cuando me asusto, soy negro
Cuando tengo frío, soy negro
Cuando enfermo, soy negro
Y cuando muera, seguiré negro

En cambio tú, amigo
Cuando naces, eres rosa
Cuando creces, blanco
Cuando tomas el sol, te pones rojo
Cuando tienes frío, azul
Cuando te asustas, amarillo
Cuando enfermas, estás verde
Y cuando mueras, te pondrás gris

¿Y me llamas a mi "de color"?