Ahir vaig dinar en una terrassa davant del mar a Blanes, anava sola. A la taula del costat, massa propera a mi pel meu gust, hi havia tres homes i una dona que parlaven del seu negoci, no em va quedar massa clar si tenien un club d'alterne o una discoteca. En qualsevol cas la conversa girava entorn de prostitutes, alcohol, baralles en el local... un dels tres em va semblar que era el guarda de seguretat, un altre em va semblar el jefe, el tipus dur, el de més sang freda...
Sempre m'ha interessat i alhora m'ha impressionat amb cert respecte ,tot aquest món, me l'he mirat de lluny, i amb un cert "morbo" per saber. M'ho vaig passar bé escoltant la conversa d'aquesta gent, i segur que ells es van donar compte que jo els escoltava. Quan no menjava feia veure que llegia "l'atípic". Molts pensareu que sóc molt maleducada per escoltar les converses d'altres, ho faig ben poques vegades, però en aquest cas em produïa molta curiositat.
Em va venir a la ment dos llibres: un és el que en aquests moments estic a punt d'acabar: "la noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", el segon de la sèrie MILLENIUM, de l'Stig Larson. Personalment m'ha agradat més aquest que el primer. Parla sobre aquest món, el del tràfic del sexe, món que mou milions de diners. Els de la taula del costat també en deuen tenir molts de diners: la noia va comentar que cada dia menjaven marisc i ja n'estava una mica cansada.
I l' altre és el del periodista d'investigació, Antonio Salas, "l'any que vaig traficar amb dones", a on l'autor en persona es va posar en tot aquest món per investigar, una novel.la dura en que hi ha moment que se't posen els pèls de punta.
Sempre he pensat que sort que existeix la prostitució, sinó segur que hi hauria moltes més violacions, però també crec que aquesta s'hauria de legalitzar, com a Holanda.
