CRISI I TREBALL

Fa poc menys de 15 anys que treballo com a orientadora laboral al SSIL ( Servei de Suport a la Integració Laboral) de MIFAS, l'objectiu del qual és la inserció laboral de les persones amb discapacitat física.

En la meva vida professional a MIFAS mai havia vist cap crisi com aquesta. Des de l'últim trimestre del 2008 està augmentant el nombre de nous inscrits ( el triple que fa un any), i disminuint el nombre d'ofertes. La majoria dels demandants tenen urgència econòmica (hipoteca, responsabilitats familiars... ) i vénen amb una exigència que és comprensible, i tu et sents impotent i moltes vegades no saps què dir-los.

Cada inserció és un repte per a nosaltres, com també ho és mantenir lloc de treball. Des de princip d'any hem inserit 4 persones que l'empresa ha hagut d'acomiadar, degut a que no pot pagar el seu sou perquè els clients no paguen les factures i els bancs tampoc adelanten.

Aquest any serveis socials ha triplicat el nombre de PIRMIs. Els afectats van a serveis socials a demanar menjar. I tots tenim coneixement de la gran quantitat de persones que esperen el tancament dels supermercats per recollir els productes caducats que cada dia llancen als contenidors.

Es parla del síndrome depressiu com un efecte colateral de la crisi, no hem de subestimar les conseqüències psicològiques d'aquesta. No serà una sorpresa veure més casos d'estrés, suicidis i desordres mentals.

Psicòlegs i psiquiatres parlen d'"indefensió", és el moment en el qual un individu es veu desbordat, quan es té la sensació que per molt que un faci, per molt que s'esforci, no aconseguirà canviar res del que té al voltant. Sol aparèixer quan es trenca un equilibri estable, quan per exemple canvia el context sòcio econòmic. LLavors si les nostres eines mentals queden bloquejades per aquesta transformació, podríem patir una depressió. Aquesta no es tracta de la depressió en sentit estricte, sinó, més d'un transtorn d'adaptació, una resposta psicològica de tristesa, pessimisme i ansietat davant una situació estressant.

Així podem veure que són molt freqüents els símptomes d'ansietat, estrés, indefensió i pànic al futur.

Actualment les farmàcies són les que menys viuen aquesta crisi, estan venent molts més psicofàrmacs.

Espero que aquesta crisi no duri gaire més!!!!

ESCAPADA A LISBOA

Aquests dies de setmana santa hem anat a Lisboa, una ciutat que m'ha sorprès gratament: l'he trobada agradable, romàntica, fotogènica, una ciutat amb molta harmonia, a on la modernitat no desentona amb l'estètica de la ciutat, sobretot en els dos barris, Barrio Alto i Alfama, els quals es tornen més bells amb el pas del temps. Els grafits, la roba estesa, les gàbies d'ocells, els tramvies antics , així com la combinació de façanes enrajolades amb tons de tots colors, donen molt carisma a la ciutat.



El pont 25 d'abril, el qual ja vaig veure des de l'avió, és un espectacular pont penjant de 2,3 km de longitud, sobre el riu Tejo que fa pensar en el Golden Gate de Sant Francisco. Al sud del pont hi ha la figura del Crist rei, rèplica de la imatge de la de Rio de Janeiro a Brasil.



Crec que a Lisboa li faria falta viure més de cara al gran riu Tejo. Malgrat els molts miradors amb vistes al riu, he trobat a faltar camins per passejar al seu costat, més zones verdes... com tenen altres ciutats europees. No sé, potser no vam saber trobar aquests espais. Des de la Praça del Comercio es podria admirar el riu, però aquesta ja fa temps que està en obres i unes tanques no et deixen accedir a la zona fluvial.



A Coïmbra sí que vam passejar pel costat del riu Mondego, allà sí que hi ha zones enjardinades. Vam anar a veure la Universitat, una de les més grans d'Europa, segons un habitant de la ciutat.



A Cintra vam pujar al castell dels moros, una caminada molt recomanable, per tothom qui vulgui visitar aquest poble tant turístic.



Vam gaudir moltíssim amb la gastronomia portuguesa, sobretot amb el" Bacalhau à Brás", bacallà amb ou i patates fregides, tot trinxat ben petit, menjant-lo acompanyat d'un vi blanc, estaves a la glòria.



Ara ve la nota negativa del viatge: quan encara no portàvem ni tres hores a Lisboa em van robar la cartera de dins la motxilla que duia penjada a l'esquena. Els carteristes es van quedar tots els diners que hi duia, desprès van tirar la cartera amb tots els documents. Al vespre la policia em va trucar dient que havien l'havien recuperada. Quina sort!!!! Quan vam anar a la comissaria a fer la denúncia, hi havia unes 6 o 7 famílies de turistes fent la mateixa denúncia, i és que de carteristes n'hi ha a per tot arreu!!!



Allà vaig llegir el llibre d'Antonio Tabucchi "Afirma Pereira", que té lloc a Lisboa, és molt recomanable!!!!!