Fa poc menys de 15 anys que treballo com a orientadora laboral al SSIL ( Servei de Suport a la Integració Laboral) de MIFAS, l'objectiu del qual és la inserció laboral de les persones amb discapacitat física.
En la meva vida professional a MIFAS mai havia vist cap crisi com aquesta. Des de l'últim trimestre del 2008 està augmentant el nombre de nous inscrits ( el triple que fa un any), i disminuint el nombre d'ofertes. La majoria dels demandants tenen urgència econòmica (hipoteca, responsabilitats familiars... ) i vénen amb una exigència que és comprensible, i tu et sents impotent i moltes vegades no saps què dir-los.
Cada inserció és un repte per a nosaltres, com també ho és mantenir lloc de treball. Des de princip d'any hem inserit 4 persones que l'empresa ha hagut d'acomiadar, degut a que no pot pagar el seu sou perquè els clients no paguen les factures i els bancs tampoc adelanten.
Aquest any serveis socials ha triplicat el nombre de PIRMIs. Els afectats van a serveis socials a demanar menjar. I tots tenim coneixement de la gran quantitat de persones que esperen el tancament dels supermercats per recollir els productes caducats que cada dia llancen als contenidors.
Es parla del síndrome depressiu com un efecte colateral de la crisi, no hem de subestimar les conseqüències psicològiques d'aquesta. No serà una sorpresa veure més casos d'estrés, suicidis i desordres mentals.
Psicòlegs i psiquiatres parlen d'"indefensió", és el moment en el qual un individu es veu desbordat, quan es té la sensació que per molt que un faci, per molt que s'esforci, no aconseguirà canviar res del que té al voltant. Sol aparèixer quan es trenca un equilibri estable, quan per exemple canvia el context sòcio econòmic. LLavors si les nostres eines mentals queden bloquejades per aquesta transformació, podríem patir una depressió. Aquesta no es tracta de la depressió en sentit estricte, sinó, més d'un transtorn d'adaptació, una resposta psicològica de tristesa, pessimisme i ansietat davant una situació estressant.
Així podem veure que són molt freqüents els símptomes d'ansietat, estrés, indefensió i pànic al futur.
En la meva vida professional a MIFAS mai havia vist cap crisi com aquesta. Des de l'últim trimestre del 2008 està augmentant el nombre de nous inscrits ( el triple que fa un any), i disminuint el nombre d'ofertes. La majoria dels demandants tenen urgència econòmica (hipoteca, responsabilitats familiars... ) i vénen amb una exigència que és comprensible, i tu et sents impotent i moltes vegades no saps què dir-los.
Cada inserció és un repte per a nosaltres, com també ho és mantenir lloc de treball. Des de princip d'any hem inserit 4 persones que l'empresa ha hagut d'acomiadar, degut a que no pot pagar el seu sou perquè els clients no paguen les factures i els bancs tampoc adelanten.
Aquest any serveis socials ha triplicat el nombre de PIRMIs. Els afectats van a serveis socials a demanar menjar. I tots tenim coneixement de la gran quantitat de persones que esperen el tancament dels supermercats per recollir els productes caducats que cada dia llancen als contenidors.
Es parla del síndrome depressiu com un efecte colateral de la crisi, no hem de subestimar les conseqüències psicològiques d'aquesta. No serà una sorpresa veure més casos d'estrés, suicidis i desordres mentals.
Psicòlegs i psiquiatres parlen d'"indefensió", és el moment en el qual un individu es veu desbordat, quan es té la sensació que per molt que un faci, per molt que s'esforci, no aconseguirà canviar res del que té al voltant. Sol aparèixer quan es trenca un equilibri estable, quan per exemple canvia el context sòcio econòmic. LLavors si les nostres eines mentals queden bloquejades per aquesta transformació, podríem patir una depressió. Aquesta no es tracta de la depressió en sentit estricte, sinó, més d'un transtorn d'adaptació, una resposta psicològica de tristesa, pessimisme i ansietat davant una situació estressant.
Així podem veure que són molt freqüents els símptomes d'ansietat, estrés, indefensió i pànic al futur.
Actualment les farmàcies són les que menys viuen aquesta crisi, estan venent molts més psicofàrmacs.
Espero que aquesta crisi no duri gaire més!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada