SUQUET A LLANÇÀ

Des de ben petita, sempre he passat els estius al Port de LLançà. El metge va recomanar als meus pares que per la meva discapacitat física, m'anirien bé banys de sol i aigua. I des de llavors que hi hem anat sempre. Fins i tot la meva mare hi va tenir una botiga d'esports durant uns 30 anys, que l'obria de setmana santa al setembre.

LLançà és una població molt tranquil.la, fins i tot a l'estiu. Mai hi ha hagut una massificació de persones. He de dir que jo m´hi he arribat a aburrir quan hi he passat llargues temporades. Els meus pares tenen el pis davant del mar i la veritat és un plaer mirar-lo, a qualsevol hora del dia.

Recordo una vegada que va venir un amic slovac a passar-hi una setmana, estàvem asseguts a la terrassa i em va dir "is it the paradise". El meu amic no havia vist gaire vegades el mar.

Fa uns 8 anys, més o menys, per aquestes dates, amb la colla d'amics, anem a LLançà a menjar suquet. La Montse és la cuinera oficial, i els altres l'anem ajudant amb tot el que podem: pelar patates, fer la picada...

Dissabte passat ens vam menjar un suquet boníssim: rap, lluç, escòrpora i patates, acompanyat d'un bon vi blanc.

Fer aquest àpat acompanyat dels teus amics, amb els quals hi tens molta confiança i davant dels quals no et fa vergonya res, va ser tot un plaer i espero que ho puguem anar repetint cada any. LLàstima que ara s'em tanquen els ulls ben aviat i no aguanto les sobretaules de sopar fins tard, què hi farem?