DIUMENGE A VIC

Diumenge vaig anar a Vic amb 30 minuts, des d'Olot, passant pels túnels de Bracons. Era la primera vegada que els travessava des que es van inagurar. En Pau en va comptar deu, dos dels quals són molt llargs. Vaig experimentar sentiments contradictoris, d'una banda decepció per la gran destrossa de la magnífica Vall d'en Bas, i per l'altra alegria per estar tan ben conectats amb Osona i voltants.

Vam anar directament a la plaça major , a on en un racó feien un campionat de bitlles: hi havia uns 12 jugadors, cadascun entre dos línees marcades a terra amb guix i amb una bitlla petita havien de fer caure 6 bitlles grans de fusta situades al final. Cada 3 o 4 jugades s'anaven canviant les persones d'un mateix equip. Vaig seguir molt el joc d'una família de tres fills i els pares.

Com que feia molt fred per estar drets i parats durant molta estona, vam anar a voltar pels carrerons de la ciutat. Vam entrar a la Catedral, sempre m'ha agradat anar a veure temples religiosos per l'art i pel silenci i la tranquil.litat que s'hi respira. No sóc practicant de cap religió.

Vam passar per davant del temple romà a on hi havia cua per anar a votar sí o no a la independència de Catalunya.

Em va encantar l'arbre dels desitjos, a la plaça del pes. Una gran olivera a on hi ha tot de paperets penjats amb els desitjos escrits de la gent. Com que sóc xafardera i m'agraden aquestes coses, em vaig passar una bona estona llegint-los. La majoria demanaven "salut, felicitat, pau, feina....... ", alguns demanen que el Barça guanyi títols i una noia demana "casar-se amb en Christiano Ronaldo.

Vam acabar el matí a la plaça veient titelles.

M'agrada Vic!!!

CELDA 211

He anat als cinemes Olot a veure CELDA 211, pel.lícula espanyola totalment recomanable, un thriller intens i violent. És una història verídica, un drama de presó que et fa mantenir tens quasi dos hores.

Bon repartiment d'actors i un paperàs d'en Luis Tosar, el qual recrea un personatge memorable: violent i dur, però alhora aflora el seu costat humà. Genial interpretació mereixedora de premis: Goya, gobus d'or (del qual ja és precandidata)...




No havia sentit mai a parlar del seu director, Daniel Monzón ni de l'altre protagonista Alberto Amman, tot un descobriment.

Avui encara penso amb la pel.lícula, cosa que vol dir que no m'ha deixat indiferent.

M'agrada molt el cinema espanyol, i en aquests moments tinc el cap anar a veure EL BAILE DE LA VICTORIA de Fernando Trueba, que m'han recomananat molt.

No us la perdeu, no us decebrà. Gaudireu i també patireu amb una bona pel.lícula!!!