DIUMENGE A VIC

Diumenge vaig anar a Vic amb 30 minuts, des d'Olot, passant pels túnels de Bracons. Era la primera vegada que els travessava des que es van inagurar. En Pau en va comptar deu, dos dels quals són molt llargs. Vaig experimentar sentiments contradictoris, d'una banda decepció per la gran destrossa de la magnífica Vall d'en Bas, i per l'altra alegria per estar tan ben conectats amb Osona i voltants.

Vam anar directament a la plaça major , a on en un racó feien un campionat de bitlles: hi havia uns 12 jugadors, cadascun entre dos línees marcades a terra amb guix i amb una bitlla petita havien de fer caure 6 bitlles grans de fusta situades al final. Cada 3 o 4 jugades s'anaven canviant les persones d'un mateix equip. Vaig seguir molt el joc d'una família de tres fills i els pares.

Com que feia molt fred per estar drets i parats durant molta estona, vam anar a voltar pels carrerons de la ciutat. Vam entrar a la Catedral, sempre m'ha agradat anar a veure temples religiosos per l'art i pel silenci i la tranquil.litat que s'hi respira. No sóc practicant de cap religió.

Vam passar per davant del temple romà a on hi havia cua per anar a votar sí o no a la independència de Catalunya.

Em va encantar l'arbre dels desitjos, a la plaça del pes. Una gran olivera a on hi ha tot de paperets penjats amb els desitjos escrits de la gent. Com que sóc xafardera i m'agraden aquestes coses, em vaig passar una bona estona llegint-los. La majoria demanaven "salut, felicitat, pau, feina....... ", alguns demanen que el Barça guanyi títols i una noia demana "casar-se amb en Christiano Ronaldo.

Vam acabar el matí a la plaça veient titelles.

M'agrada Vic!!!

CELDA 211

He anat als cinemes Olot a veure CELDA 211, pel.lícula espanyola totalment recomanable, un thriller intens i violent. És una història verídica, un drama de presó que et fa mantenir tens quasi dos hores.

Bon repartiment d'actors i un paperàs d'en Luis Tosar, el qual recrea un personatge memorable: violent i dur, però alhora aflora el seu costat humà. Genial interpretació mereixedora de premis: Goya, gobus d'or (del qual ja és precandidata)...




No havia sentit mai a parlar del seu director, Daniel Monzón ni de l'altre protagonista Alberto Amman, tot un descobriment.

Avui encara penso amb la pel.lícula, cosa que vol dir que no m'ha deixat indiferent.

M'agrada molt el cinema espanyol, i en aquests moments tinc el cap anar a veure EL BAILE DE LA VICTORIA de Fernando Trueba, que m'han recomananat molt.

No us la perdeu, no us decebrà. Gaudireu i també patireu amb una bona pel.lícula!!!

LA MEVA MARE

A la meva mare li puc aplicar tots els adjectius positius que hi ha en els nostres diccionaris: és una persona positiva, optimista, lluitadora, forta, valenta, pacient, comprensiva, treballadora, preocupada pels seus...
Suposo que per a tots la nostre mare és algú molt especial, i quan una es converteix amb mare, encara la valora més i l'estima més.
Tots els adjectius que li he posat, encara s'accentuen més si tenim en compte la seva història mèdica i com l'ha superada i l'està superant...
Al 1992 li van diagnosticar el primer cancer de pit, desprès de l'extirpació d'aquest, no li van fer ni radioteràpia ni quimioteràpia, i potser la no aplicació d'aquests tractaments va ser la cause dels següents futurs càncers.
Al 2002 alguna cèl.lula cancerígena va escapar-se cap al fetge, del qual li van extirpar 2 parts, una de la dreta i l'altra de l'esquerra. Aquí sí que ho va passava malament desprès de la quimioteràpia.
Al 2006 desprès de diverents proves: Tac, biopsia, mamografia... li diagnostiquen càncer a la mama esquerra. Li tornen a fer el tractament de ràdio i químio. I ho torna a passar malament.
A l'abril d'aquest mateix any li troben 2 nòduls al costat dret del tòrax, els quals van treure amb una operació. Desprès de 28 de ràdioteràpia, ens els anàlisis es va veure que els marcadors del càncer havien augmentat. Tots plegats vam quedar ben decebuts.
El PET va mostrar que a la part externa dels budells hi havia molts nòduls cancerígens.
Ara torna a fer quimioteràpia, un autèntic verí pel cos.

Jo sempre he cregut que gràcies a la seva gran capacitat psicòlogica de tirar endavant, ha fet que vencés totes aquestes malalties.

Endavant mama!!!

EL CIRC CRIC

El cap de setmana passat vam anar a la capital, a Barcelona, i diumenge al matí vam assistir a poc més de dues hores de funció del CIRC CRIC en una carpa muntada fora del Teatre LLiure, al peu de Montjuïc.

Tortell Poltrona celebra els seus 35 anys en aquest món amb el seu espectacle "els racons de la memòria. 35 anys fent el pallasso!". Fa números que ja havia fet al llarg d'aquests anys, altres de nous. Entra pallassada i pallassada actuen trapezistes, equilibristes, acrobates, músics, ballarins i saltarins. Tots ells grans artistes!!!

Tinc 40 anys i que jo recordi no havia vist mai actuar en Poltrona. Em va encantar, m'ho vaig passar molt bé i vaig riure molt!!!

Acaba l'espectacle tatarejant una cançó d'en Bob Marley!!!

Reconec que m'agrada molt anar als espectacles infantils amb en Pau, és com tornar a la infància!!!

Als que tingueu nens o no cal, us recomano que l'aneu a veure, us agradarà tant o més que a ells!!!

PROSTITUCIÓ

Ahir vaig dinar en una terrassa davant del mar a Blanes, anava sola. A la taula del costat, massa propera a mi pel meu gust, hi havia tres homes i una dona que parlaven del seu negoci, no em va quedar massa clar si tenien un club d'alterne o una discoteca. En qualsevol cas la conversa girava entorn de prostitutes, alcohol, baralles en el local... un dels tres em va semblar que era el guarda de seguretat, un altre em va semblar el jefe, el tipus dur, el de més sang freda...


Sempre m'ha interessat i alhora m'ha impressionat amb cert respecte ,tot aquest món, me l'he mirat de lluny, i amb un cert "morbo" per saber. M'ho vaig passar bé escoltant la conversa d'aquesta gent, i segur que ells es van donar compte que jo els escoltava. Quan no menjava feia veure que llegia "l'atípic". Molts pensareu que sóc molt maleducada per escoltar les converses d'altres, ho faig ben poques vegades, però en aquest cas em produïa molta curiositat.


Em va venir a la ment dos llibres: un és el que en aquests moments estic a punt d'acabar: "la noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", el segon de la sèrie MILLENIUM, de l'Stig Larson. Personalment m'ha agradat més aquest que el primer. Parla sobre aquest món, el del tràfic del sexe, món que mou milions de diners. Els de la taula del costat també en deuen tenir molts de diners: la noia va comentar que cada dia menjaven marisc i ja n'estava una mica cansada.


I l' altre és el del periodista d'investigació, Antonio Salas, "l'any que vaig traficar amb dones", a on l'autor en persona es va posar en tot aquest món per investigar, una novel.la dura en que hi ha moment que se't posen els pèls de punta.

Sempre he pensat que sort que existeix la prostitució, sinó segur que hi hauria moltes més violacions, però també crec que aquesta s'hauria de legalitzar, com a Holanda.

CAMINADA PEL CAP DE CREUS

Dissabte, desprès de la diada de Catalunya, vam anar a caminar amb la intenció de fer una excursió d'hora i mitja fins a la cala Tavallera, a on pendríem el sol i ens banyaríem.

Vam deixar el cotxe en un costat de la carretera que puja fins el far del Cap de Creus i vam començar a caminar seguint el GR11 En cap lloc vam trobar una indicació al desviament cap a la platja, sabíem que teníem la cala a sota, però no trobàvem el camí que ens hi havia de portar. Ens vam aventurar seguint el riu completament sec que hi anava a parar, però vam recular, perquè moltes punxes i bardisses estaven maltractant el nostre cos i amb les dificultats físiques que una té no està per anar enmig de la selva.

Total que vam estar caminant unes 4 hores per arribar a la idílica cala, quan vam arribar ens vam banyar i va ser tot un plaer, vam estar més d'una hora descansant i desprès vam tornar pel camí correcte tardant la meitat del temps.






Aquesta setmana llegint per internet m'he assabentat que el propietari d'una casa va desviar la GR11 perquè la gent no accedís a la casa, és una llàstima. Sí que vaig constatar que la majoria de les persones que estaven a la cala havien vingut per mar.

A la foto hi ha en Pau que té 5 anys que no hi vol sortir. Va aguantar la caminada sense queixar-se, i fins i tot hi havia trams que corria.

VACANCES A SUISSA

Aquestes vacances les hem passat a Suïssa, concretament a la regió d'Interlaken, una vall verdíssima envoltada de llacs, amb caudalosos rius, poblets amb fonts d'aigua fresca, amb gran nombre de camins accessibles per a tothom, cases de fusta amb balcons molt florits... i tot dominat pels majestuosos alps.

A la foto es pot veure els tres pics nevats que veiem cada dia : Eiger, Mönch i Jungfrau.

Et pots desplaçar amb tren, feniculars, telecabines... i gaudir d'un magnífic paisatge, sobretot si el dia és clar.

Un país que viu immers en la natura, i també en l'esport. Em va donar la sensació que els seus habitants el practiquen des d'una edat ben primerenca fins a una edat ben avançada: córrer, caminar, anar amb bicicleta, nedar...

A Suïssa tot està net, ordenat i preparat. Hi he flairat diciplina i certa rigídesa, cosa que no m'ha acabat de convèncer, en el sentit que als seus habitants els costa emetre un somriure, i si hi ha alguna cosa que no els agrada, fins i tot et llancen una mirada despectiva.

Posaré un exemple: viatjàvem 5 adults i 5 nens, 2 dels quals tenen poc mes d'un any, imagineu-vos el "merder" que fèiem quan entravem en un tren, doncs la majoria de vegades tenies la sensació que molestàvem molt als passatgers i la majoria ens miraven malament.

Vam visitar molts pobles, algunes ciutats com Berna (capital tranquil.la, discreta ) Lucerna i Zurich ( més capital que Berna ). Vam pujar a 2 pics, el FIRST i el JUNGFRAU. Des del FIRST vam baixar caminant. En el JUNGFRAU ( poc més de 4000m) em vaig passar la meitat del temps marejada. Quasi cada dia al capvespre ens banyàvem en diferents llacs, amb una aigua fredíssima, que t'esborrava el cansament acumulat durant el dia: viatjar amb nens és més cansat.

M'ha encantat aquest país, és idoni per anar-hi amb nens. Crec que té una qualitat de vida superior a la nostra, pero els falta una mica d'alegria.