Divendres passat al matí quan pujava cap a Olot a treballar, escoltava en Jordi Basté, en el seu programa "El món a RAC1". Amb els seus cotertulians parlaven de la pel.licula recent estrenada al nostre país, i candidata a 13 oscars "El curioso caso de Benjamin Button", de moment encara no la he vista... Es basa en un llibre de l'Scott Fitzgerald, que parteix d´una cita de Mark Twain "la vida seria infinitament més feliç si un pugués néixer a l'edat de 80 anys i gradualment apropar-se als 18"
Arrel de la pel.lícula, la pregunta del dia d´aquest progama als oïents (cada dia fan una pregunta diferent) era "t´agradaria saber la data en que moriràs"? cap a les 8.30h un 88% dels oïents havia respost que NO i un 11% que sí. Desprès es va iniciar un debat força interessant que em va fer pensar. Què passaria si et diguessin que d´aquí a una temps X ? Suposo que depèn del temps que ens quedés , potser viuríem angoixats tot aquell temps , aprofitaríem i faríem tot allò que hem volgut fer i no hem fet? continuariem amb la vida que portem? a l´última setmana de vida t´aniries acomiadant des tots aquells que estimes?
També comentaven si els metges havien de comunicar una mort propera als seus pacients. Abans sí que ho feien més, ara no tant.
Sigui com sigui hauríem de viure intensament i aprofitar cada moment de la nostra vida, CARPE DIEM!!!
Bon dia
ResponEliminaA mi el fet de saber la data no em preocuparia però si el fet de saber com o el fet de saber que tindré una mort traumàtica i dolorosa, per exemple
Sempre sentim a dir que cal viure el present.., però resulta molt difícil no pensar en el ahir o en el demà.