RECORDANT L'INDIA

Ahir vaig anar al cinema a veure SLUMDONG MILLIONAIRE, la pel.lícula guanyadora de vuit oscars a la passada edició dels premis de la Acadèmia de Hollywood. Em va agradar força.

La pel.lícula em va fer reviure el meu viatge a l'India a l'any 1996. Va ser el primer fora del nostre continent. Era el meu somni: jo volia anar a l'India. Potser és el país que m´ha impressionat més: la misèria que hi vaig veure, em sembla que no la he vista enlloc més.

Recordo que al primer lloc a on vam anar només d'arribar a Delhi va ser un carrer ple de persones mutilades i amb la lepra. No recordo que vaig sentir, però segur que res positiu.

Les ciutats són molt caòtiques, superpoblades de persones, cotxes, rickshaws, vaques... els carrers no fan una olor agradable.

Els nens de la pel.lícula van a guanyar-se unes rúpies al TAJ MAHAL, aquest és increible, vaig estar unes 3 hores admirant-lo, quanta riquesa que hi ha dins, és una de les set meravelles del món, però quan surts de les portes del temple, ja tornes a ser a l'India pobre... A la pensió a on vam estar hi havia alguna rata voltant per l'habitació.

A SLUNDONG MILLIONAIRE es mostra tota aquesta pobresa, i a més la corrupció d'un país, a on em sembla que has de ser molt fort per sobreviure, tal com mostren els protagonistes. No és una peli de color rosa, hi ha moments que ho sembla, sinó que mostra molt bé la dura realitat d'una ciutat com Bombay.

Malgrat tot, l'India em va fascinar i hi tornaria anar demà mateix. I no només té aspectes negatius...

ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES

Recentment he llegit el primer de la triologia MILENIUM " ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES", de l'escriptor i periodista suec Stieg Larsson, que va morir d'un inesperat atac de cor poc abans de veure la seva obra publicada.

La triologia té com a protagonista, l'investigador i periodista Michael Blomkvist i la hacker Lisbeth Salander.

És una novela negra, jo no he estat mai amant d'aquestes per això no en llegeixo. Però un amic me la va recomanar i deixar. La vaig començar a llegir amb una mica d'escepticisme, i més quan en el començament del llibre, parla molt del món empresarial, d'estafes, de molts i molts diners... temes que no m'interessen ni hi entenc gaire. Però ràpid la trama va donar un tomb i em va començar a motivar moltíssim, fins el punt de no poder deixar de llegir-la .

A més vaig apendre el que era una hacker, algú que pot entrar al teu ordinador, correu... i assabentar-se de totes les informacions secretes o no secretes que tu hi tens. Quina por!!!

Més endavant tinc previst llegir els altres dos llibres de la triologia: "LA NOIA QUE SOMIAVA AMB UN LLUMÍ I UN BIDÓ DE GASOLINA" i "LA REINA DEL PALAU DELS CORRENTS D'AIRE". D'aquest últim està prevista la seva edició l'estiu que ve.

Us convido a llegir aquest primer llibre i els que ja ho heu fet, m'agradaria saber la vostra opinió. I qui diu del primer, diu del segon.

T'AGRADARIA SABER LA DATA EN QUÈ MORIRÀS?

Divendres passat al matí quan pujava cap a Olot a treballar, escoltava en Jordi Basté, en el seu programa "El món a RAC1". Amb els seus cotertulians parlaven de la pel.licula recent estrenada al nostre país, i candidata a 13 oscars "El curioso caso de Benjamin Button", de moment encara no la he vista... Es basa en un llibre de l'Scott Fitzgerald, que parteix d´una cita de Mark Twain "la vida seria infinitament més feliç si un pugués néixer a l'edat de 80 anys i gradualment apropar-se als 18"

Arrel de la pel.lícula, la pregunta del dia d´aquest progama als oïents (cada dia fan una pregunta diferent) era "t´agradaria saber la data en que moriràs"? cap a les 8.30h un 88% dels oïents havia respost que NO i un 11% que sí. Desprès es va iniciar un debat força interessant que em va fer pensar. Què passaria si et diguessin que d´aquí a una temps X ? Suposo que depèn del temps que ens quedés , potser viuríem angoixats tot aquell temps , aprofitaríem i faríem tot allò que hem volgut fer i no hem fet? continuariem amb la vida que portem? a l´última setmana de vida t´aniries acomiadant des tots aquells que estimes?

També comentaven si els metges havien de comunicar una mort propera als seus pacients. Abans sí que ho feien més, ara no tant.

Sigui com sigui hauríem de viure intensament i aprofitar cada moment de la nostra vida, CARPE DIEM!!!

TRUP DE NASSOS

Tinc un amic i una amiga que sónn components del grup TRUP DE NASSOS, són pallassos que es dediquen a fer riure allà a on van.

El passat mes de novembre vaig tenir l´oportunitat de veure' ls a Banyoles, a la plaça de les Rodes. Em va agradar el seu espectacle, diferents "gags" amb un o dos pallassos. Es basen molt en la mímica, els gestos expressen molt, i a vegades fins i tot poden ser molt més entenedors.




Com diuen ells van a portar somriures arreu del món , ja que a part d´actuar per Catalunya, l' any passat van portar il.lusió a Guatemala, El Salvador, al Marroc (a Oudja, una de les zones més pobres del país), i a Gàmbia - Senegal. Penso que aquesta tasca deu ser una satisfacció per a ells. Què hi ha més bonic que una rialla d'un nen???

Qui vulgui saber més, tenen pàgina web http://www.trupdenassos.com/ i ara hem creat el seu grup d´amics al facebook.

Endavant TRUP DE NASSOS!!!