Vaig conèixer a una habitant del poble, que ens va acompanyar fins a la petita esglèsia, mentre ens explicava sobre aquell indret tant tranquil, entre altres coses, ens va dir que havien fet el pessebre vivent el dia de cap d´any i hi havia anat molta gent a veure´l... vam anar fins a la rectoria a on hi havia la casa de colònies. Va ser molt interessant parlar amb aquella ex-mestra, que ara es dedicava a explicar llegendes als més petits.
I m´en vaig donar compte que agradable i familiar podia ser la vida en un poble envoltat de muntanyes, a la Vall del LLemena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada