diumenge, 25 de gener del 2009

SAKAPATÚ! UN VIATGE PER LA MUSICA ANDINA

Aquest cap de setmana em van convidar a Barcelona, sempre em ve de gust anar-hi, m´agrada. A part del gran vent de dissabte, que ho tirava tot a terra: arbres, persianes, faroles trencades... l´estada a la capital va ser positiva.


Diumenge vam anar a l'auditori del CAIXA FORUM, un edifici modernista, situat al peu de Montjuïc a veure els SAKAPATÚ, un grup de sis músics d´origen peruà i xilè, residents a Barcelona, que toquen i canten la seva música amb molt d' entusiasme.

D´entrada ja em va agradar la pantalla que dominava l´escenari, a on hi havia un gran sol ( símbol important a Perú) i hi anaven projectant imatges de paisatges andins, entre d´altres. Em va fer recordar molt el meu viatge al Perú, terra que em va encantar pels seus paisatges, sobretot de muntanyes altes i la seva gent.




Amb la seva música, el grup va fer un viatge a través de l´evolució de la música andina: antiga música precolombina de l´época dels inques, continuant amb l'arribada dels espanyols al territori inca, música ètnica andina i per acabar música andina afroperuana.

A la sala hi havia unes quantes persones de Perú, Mèxic, Xile, Uruguai... fins i tot algun africà provinent de Senegal i Burkinafaso. Vaig notar que els sudamericans cantaven les cançons amb molta afició.

Aquest és un espectacle familiar, hi havia molts nens. Jo hi vaig anar amb en Pau, el meu fill de 5 anys. A l´acabar em va dir que li havia agradat!!!!!

Pels que vulgueu, el cap de setmana que ve, els SAKAPATÚ faran el concert a l´Auditori Narcís Carreras ( Caixa de Pensions del carrer Santa Clara) de Girona.

diumenge, 18 de gener del 2009

LA FELICITAT



Existeix la felicitat? la majoria de les persones diuen que sí. Tinc un company que sempre em diu "la felicitat no existeix, és un invent del món occidental.

Nosaltres, els occidentals, ens qüestionem sovint pel sentit de la vida, contràriament, per exemple als que viuen a l´Africa , que n´hi s´ho plantegen, per a ells l´objectiu és sobreviure, satisfer les necessitats bàsiques..





Com diu Pep Subirós, escriptor català:

"Per què hem de complicar-nos l´existència d´aquesta manera? Per què hem d´inventar-li un sentit? Per què no acceptar-la i gaudir-la tal com és, en la seva aleatorietat, en la seva fragmentació, en la seva no significació, en el seu absurd? Per què no limitar-se a lluitar per sobreviure i gaudir del dia a dia mentre el cor ens bategui?"

Tothom està més o menys d´acord en que la felicitat és "momentànea", en el món en que vivim no és gaire probable tenir una felicitat "estable", que duri... I ens anem creant necessitats fictícies, que moltes vegades no podem cobrir i per això ens sentim infeliços.

Hem d´aprendre a gaudir dels petits moments de la quotidianitat (carpe diem) i "estar en pau amb un mateix". És difícil aconseguir-ho?

dilluns, 12 de gener del 2009

JUNTS I PROU




LLegint JUNTS I PROU he descobert l' Anna Gavalda, una escriptora francesa (nom i cognoms que semblen catalans). El llibre narra la història d´amor de quatre personatges totalment diferents que comparteixen pis a la ciutat de Paris.



Tots quatre es disposen a viure el que són, potser, els dies més bonics de les seves vides. Abans de trobar-se eren persones soles i ferides, però la seva vida dóna un gir de 360 graus al conviure junts.
Comentant el llibre amb una amiga, em diu que li va despertar un sentiment de confiança que tenia ben adormit.
Ara intentaré trobar la pel.lícula, molt recomanable, m´han dit. M´agrada el cinema francès i trobo que ens arriben poques pel.lícules del nostre país veí.

dijous, 8 de gener del 2009

Matí a Sant Martí de LLemena

Vaig descobrir una carretera amb un paisatge maquíssim. Em refereixo a la que va cap a Les Planes d´Hostoles des de Girona, passant per Sant Gregori. Vaig anar tirant i passant tot de petits pobles ( LLorà, Granollers de Rocacorba... ) fins arribar a Sant Martí de LLemena. Allí vaig aparcar el cotxe disposada a anar a fer una volta. El que primer vaig veure va ser un galliner a la part de baix del poble i tocant a la carretera, feia temps que no en veia cap.






Vaig conèixer a una habitant del poble, que ens va acompanyar fins a la petita esglèsia, mentre ens explicava sobre aquell indret tant tranquil, entre altres coses, ens va dir que havien fet el pessebre vivent el dia de cap d´any i hi havia anat molta gent a veure´l... vam anar fins a la rectoria a on hi havia la casa de colònies. Va ser molt interessant parlar amb aquella ex-mestra, que ara es dedicava a explicar llegendes als més petits.

I m´en vaig donar compte que agradable i familiar podia ser la vida en un poble envoltat de muntanyes, a la Vall del LLemena.

dilluns, 5 de gener del 2009

NIT DE CAP D´ANY DIFERENT

Vaig passar la nit de cap d´any amb una família marroquina que viuen a Girona, m´hi van convidar a l'últim moment. Ells no planifiquen com nosaltres. Vaig arribar-hi poc abans de les 21h. Vaig conèixer la dona i els fills del meu amic, no els coneixia, van arribar a començaments de l´estiu. La Maha de 15 anys i en Kassim de 8, ja parlen bastant bé la nostra llengua. A la Mariam, la seva dona li costa més, però entén moltes paraules per la semblança amb el francès.






Em va sobtar que primer mengéssim creps de formatge o melmelada i pastetes i te marroquí, com si fos un aperitiu dels nostres. I abans de mitjanit un sopar boníssim i abundant.
A les 00h vam menjar el dotze raïms, excepte per dos d´ells, pels altres era la primera vegada que menjaven els raïms de la sort i demanaven un desig.
En algun moment de la vetllada, va sortir el comentari que al Marroc havien suspès la festa de cap d´any, en solidaritat pel que està passant a Israel.
Va ser una nit de cap d´any diferent, en la qual vaig apendre unes quantes coses.

creacio del meu blog

Estem intentant confeccionar el meu blog amb l´ajuda s' en Pep, que ésmolt trempat

dissabte, 3 de gener del 2009